Tota una vida

Home Section 1

Moltes persones amb discapacitats, o amb problemes de salut mental, necessiten diferents suports socials i de salut al llarg de la seva vida.

Aquests suports cal que siguin adequats a les diferents etapes vitals i situacions de vulnerabilitat, d’acord amb la Convenció Internacional de Drets Humans de les Persones amb Discapacitat.

Els serveis socials existents avui a Catalunya i a Espanya tenen dèficits i son insuficients. Les persones amb discapacitats demanden que els suports arribin als qui els necessiten, al lloc on viuen; que s’adeqüin a les necessitats reals de cada persona; i que siguin flexibles, adaptables als canvis vitals i variacions d’intensitat de suport.

La pandèmia ha fet més visibles i més flagrants aquestes mancances.

L’aplicació de les mesures per la COVID-19 han provocat discriminacions contra les persones amb discapacitats. S’han incrementat i agreujat les situacions de desemparament i vulneració de drets. I ha empitjorat el seu benestar emocional i de salut. Les famílies cuidadores han patit especialment l’aïllament i la impossibilitat d’accedir als suports socials i de salut externs.

Seguint les etapes de la vida, coneix què reclamen les persones amb discapacitat.
Queda molt per fer!

PRIMERA INFÀNCIA de 0 a 4 anys

141 infants menors de cinc anys amb una discapacitat reconeguda.

Necessiten SERVEIS DE SUPORT FAMILIAR

Les famílies amb nadons amb discapacitat necessiten diferents suports de professionals de l’àmbit social i de la salut, com orientació i assessorament, suport emocional, serveis de cura, i estimulació del nadó, atenció psicològica primerenca per als infants, o ajuda a casa, per al benestar emocional i la conciliació de la vida familiar i professional.

I necessiten ACCÉS A L’ESCOLA BRESSOL

A les escoles bressol públiques falten mestres d’educació especial, professionals de suport i places disponibles per nens i nenes amb altes necessitats de suport, degut a la seva discapacitat.

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA dels 5 als 22 anys

A Lleida hi ha 1.071 infants i joves amb discapacitat reconeguda.

Les i els joves amb discapacitats poden estar a l’escola fins als 22 anys.

Cal desplegar el Decret de l’Escola Inclusiva a Catalunya. Perquè les famílies d’infants amb discapacitats tinguin opcions reals d’escollir escola pública o concertada per als seus fills, en iguals condicions que totes les famílies.

Cal que l’escola pública i concertada tingui els recursos per poder incloure els infants amb discapacitats en el sistema educatiu ordinari.

I cal que es reforci i es reconegui a les escoles d’educació especial, per als infants i joves amb més necessitats de suport, i com a centres de recursos per a les escoles ordinàries.

JOVENTUT I ETAPA ADULTA dels 23 anys i fins als 44 anys

A Lleida hi ha 5.699 persones amb discapacitat joves i adultes.

Les persones joves amb discapacitats demanden suports per a poder construir el seu projecte vital.

Cal desplegar suports de caràcter social flexibles i adaptats per cada persona, compatibles amb formació i accés al treball. I també calen ajuts per accedir a l’habitatge, amb suports.

MADURESA, dels 45 als 65 anys

A Lleida hi ha 12.464 persones amb discapacitat adultes.

L’accés a l’habitatge i l'accés al treball son més difícils per a la majoria de les persones amb alguna discapacitat.

No hi ha prou habitatges socials o ajuts per accedir a l’habitatge per a la ciutadania amb situacions de pobresa o risc d’exclusió. Cal ampliar l’habitatge social i les ajudes per l’habitatge, incloent a les persones amb discapacitats.

No hi ha oportunitats de treball per moltes persones amb discapacitats que podrien treballar. Cal ampliar i millorar les opcions de treball per aquestes persones, tant en l’empresa ordinària, com de treball amb suport o de treball protegit en Centres Especials de Treball, segons la decisió de cada persona.

VELLESA, a partir dels 65 anys

A Lleida hi ha 6.157 persones grans amb discapacitat.

La majoria de persones amb discapacitats entren en processos de deteriorament per l’edat, o d’envelliment, abans que les persones que no tenen cap discapacitat.

Necessiten una prestació social digna, per jubilació o per les majors necessitats de suport que tinguin, degut al deteriorament per l’edat.

També necessiten poder accedir als serveis socials i de salut per a les persones grans o envellides, en igualtat de condicions i amb reconeixement de l’especificitat de la discapacitat, quan calgui.

Reivindiquem

Home Section 1

Les federacions de la discapacitat de Lleida, fem d’altaveu de les reivindicacions de les persones amb discapacitat o amb problemàtica de salut mental.

Les entitats sòcies de la Federació ALLEM presten serveis socials d’atenció diürna i habitatge a persones amb discapacitat, majoritàriament a persones amb discapacitat intel·lectual i a persones amb trastorn mental.

En relació amb els serveis socials de suport per les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) reivindiquem la creació de places noves en els serveis de suport existents, a la Província de Lleida hi ha una llista d’espera de més de 352 persones amb DID, representant el 10% de la llista d’espera total de Catalunya, que és de 3.500 persones.

Amb data 30 de setembre 2021, les entitats sòcies d’ALLEM prestaven serveis d’atenció diürna a 941 persones i serveis d’habitatge a 977 persones.

Però les necessitats de les persones segueixen augmentant i aquest any 2021 segueixen demanant accés a una plaça nova:

  • + 112 persones amb DID necessiten una plaça en un servei d’atenció diürna (Servei de Teràpia Ocupacional i Servei d’Orientació i Inserció Laboral).
  • + 137 persones amb DID necessiten una plaça en un servei d’habitatge (Residència o Llar Residència).
  • + 55 persones amb DID necessiten un Servei d'Acompanyament i Suport a la Vida Independent (PSALL-SASVI)*.

Les sol·licituds de serveis identificades representen un increment percentual:

respecte al total de persones que comptaven amb aquests serveis l’any 2020.
  • 12% de les persones demandants dels serveis d’atenció diürna.
  • 14% de les persones demandants de serveis d’habitatge.
  • 60% per al Servei d'Acompanyament i Suport a la Vida Independent (PSALL-SASVI)*.
*Segons la ORDRE TSF/111/2017, de 7 de juny, publicada al DOGC pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i per la qual s'aproven les bases per a la concessió dels ajuts de suport a l'autonomia en la pròpia llar per a l'any 2017, en la Cartera de Serveis Socials, el servei s’anomena “Programa de Suport a l’Autonomia en la Pròpia Llar (PSALL)”. A causa de l’evolució i la transformació constant dels serveis d’atenció a les persones en les organitzacions, i pendents d’una actualització de la cartera de serveis socials, el terme “Programa de Suport a l’Autonomia en la Pròpia Llar”, ha passat a anomenar-se internament en les organitzacions: Servei d'Acompanyament i Suport a la Vida Independent.

Algunes persones amb discapacitat intel·lectual es troben amb situacions greus, degut a la impossibilitat d’accedir a serveis socials de suport adequats a les seves necessitats.

Denunciem aquestes situacions com a línies vermelles, que considerem que cal solucionar, perquè suposen una vulneració dels drets de les persones afectades.

  • Els nadons i infants amb discapacitat necessiten estimulació primerenca i serveis de psicologia, logopèdia, fisioteràpia i altres. En concret ALLEM demanem un increment del 31.5% de les hores d’atenció a infants i famílies per als Centres de Desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAPs).
  • Les famílies cuidadores d’infants i adults amb DID necessiten serveis de suport flexibles i adaptats a les seves necessitats, juntament amb la Federació catalana DINCAT reivindiquem que existeixi un servei de Suport Familiar, com a servei social públic.
  • Els i les joves amb problemes de salut mental que acaben l’etapa educativa, no tenen accés a una plaça de serveis socials de suport d’atenció diürna i/o inserció laboral, en les mateixes condicions que les i els joves amb discapacitat intel·lectual.
  • Les persones joves usuàries de serveis socials d’atenció diürna / inserció laboral, no poden treballar temporalment o amb jornada parcial, i tampoc poden cursar estudis amb titulació oficial, perquè legalment no son compatibles amb aquests serveis socials de suport, si treballen o estudien perden la plaça del servei social d’atenció diürna.
  • Les persones amb discapacitat que volen i poden viure de manera autònoma a la comunitat, no tenen accés a l’habitatge ni poden accedir als Serveis d'Atenció i Suport a la Vida Independent (SASVI), que necessiten per manca de finançament públic suficient.
  • Les demandes de serveis d’habitatge no es poden atendre quan es produeixen, les persones que necessiten una plaça de residència o llar residència han d’esperar que es produeixi una baixa per defunció o canvi de servei.
  • Les persones amb discapacitat envellides, o amb situació de deteriorament, no poden accedir a serveis d’atenció diürna adequats a les seves necessitats o a una plaça de residència amb els suports sociosanitaris necessaris.

El model d’escola inclusiva defensa que l’alumnat es pugui escolaritzar en centres ordinaris, sigui quina sigui la seva condició, i que puguin atendre’ls de la manera més adequada a les seves necessitats educatives, conjuntament amb les de la resta de l’alumnat.

Malgrat aquestes previsions, l’anàlisi de les dades facilitades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, posa de manifest que la presència d’alumnat en Centres d’Educació Especial es manté força estabilitzada en els darrers quinze anys. Fins i tot, amb una lleugera tendència a incrementar-se després de l’aprovació del Decret 150/2017, contràriament al que caldria esperar. De fet, el curs 2020/2021 ha estat l’any en què s’han escolaritzat més alumnes en valors absoluts en Centres d’Educació Especial en el període observat, 7.818.

Dades de “L’educació inclusiva a Catalunya. Setembre 2021”. Síndic de Greuges de Catalunya

Reclamem que:

  • Cal garantir l’accés a una educació inclusiva i de qualitat a tots els infants i joves, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats.
    • Garantint formació, en aquest sentit, als futurs mestres.
    • Introduint canvis necessaris en els projectes educatius dels centres cap a una transformació metodològica, d’inclusió i innovació educativa, flexible, competencial i enfocada en l’alumnat mitjançant metodologies diverses que facin que l’aula sigui més integradora.
    • Implementant el disseny universal d’aprenentatge. Exemple
    • Creant bancs de recursos metodològics pel professorat.
    • Exemple: Webteca inclusiva de Down Catalunya), recursos econòmics i suports necessaris per tal de que la inclusió sigui possible (CEEPSIR i altres entitats que treballen per la inclusió).

  • Cal que es promogui la formació professional i accés al treball ordinari.
  • Demanem un major compromís econòmic per part de l’Administració per al Treball amb Suport.
  • Cal que es revisi la normativa sobre jubilació de les persones amb discapacitat, adaptant-la a la nostra realitat i necessitats, no com actualment està disposat, doncs d’aquesta manera no poden arribar a jubilar-se mai.
  • Exposem la necessitat d’implementació dels actuals IFE (Itinerari de Formació Específica) en més instituts del territori i amb oferta de diferents especialitzacions per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin donar resposta als seus interessos i rebre la formació adequada per inserir-se posteriorment en el món laboral.
  • Suports per ICTUS
  • Reivindiquem que, després d'un ICTUS o dany cerebral sobrevingut, les persones puguin mantenir una atenció tant de temps com sigui necessari. No només durant el primer any, ja que molts cops les seqüeles són de per vida.

    Actualment l'atenció/tractament es limita a un any després del dany. Però les diferents seqüeles físiques i/o cognitives poden implicar un gran canvi en la manera de viure i és important acompanyar tant de temps com sigui necessari tant a la persona afectada com als familiars.

  • Accés a l’habitatge
  • Reclamem una millor accessibilitat als habitatges de la ciutat.

    Les persones amb discapacitat no poden accedir a un habitatge de lloguer per la prestació baixa que cobren i les immobiliàries no tenen consciència social i no donen facilitats. Les persones queden excloses del seu dret a una vida digna i un habitatge.

  • Acompanyament al dol
  • En la societat es dona la tendència a desautoritzar, minimitzar i infantilitzar el dol de les persones amb discapacitat.

    És per això que reivindiquem:

    Les persones amb capacitats diverses senten i pateixen la pèrdua d'una persona estimada igual que qualsevol altre ésser humà.

    Tota persona, amb discapacitat o no, té dret a viure, manifestar i expressar el seu dolor i el seu dol de la manera que li sigui de més ajuda; el dol és un procés natural, universal i adaptatiu.

    Tant les persones que els acompanyem com les persones que viuen al seu costat, que formem part del seu entorn, hem de tenir la sensibilitat de respectar i no jutjar la manera particular e intransferible de viure-ho de cada persona, amb discapacitat o no.

Exposem les següents situacions com a línies vermelles:

  • Necessitat d’augmentar les places al territori en serveis que, actualment, tenen llistes d’espera molt elevades, com son el Club Social de La Brúixola de Lleida i altres de les nostres comarques.
  • Necessitat d’augmentar les places en Salut mental de llar residència.
  • Implementació del programa suport a l’autonomia per a persones que conviuen amb el familiar. Aquest programa s’està pilotant a la província de Lleida i creiem que és imprescindible que s’acabi implementant.
  • Millora de les infraestructures d’atenció de la xarxa de Salut mental pública a Lleida, basant-se en un model de Salut mental comunitària i amb una projecció d’entorn que respecti els drets de les persones amb una problemàtica de Salut mental.
  • Acabar amb la problemàtica de recursos humans a la xarxa d’atenció de Salut mental per a adults, ja que hi ha una mancança de referents en l’àmbit de Psiquiatria i Psicologia Clínica.

Les nostres línies vermelles són:

La discriminació de qualsevol tipus, la vulneració dels drets humans i l'exclusió social del nostre col·lectiu i de la discapacitat en general.

  • Reclamem la plena igualtat i la inclusió social per a les persones cegues i amb discapacitats visuals greus i per al total de la discapacitat en general.
  • Reclamem als poders públics l'accessibilitat universal de béns i serveis així com la igualtat d'oportunitats i la inclusió social.

La igualtat ens fa lliures. Iguals per a avui, iguals per a demà, IGUALS PER SEMPRE.

Reclamem que:

Cal sensibilitzar i vetllar les grans necessitats de suport

A la província de Lleida hi ha més de 800 perones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat, les quals tenen grans necessitats de suport.

Volem donar visibilitat al col·lectiu i sensibilitzar a la població.

Cal aconseguir que les famílies tinguin els suports necessaris per atendre les necessitats diàries dels seus fills i familiars (aixecar-se, menjar, moure's, comunicar-se, vestir-se).

Fa falta una atenció, a casa i als centres 168 hores.